Imperdonable !! El 25 de maig se'm va passar la commemoració del dia de l'orgull friki. Com ha pogut passar ?!?! M'autoflagelaré amb penediment. Ignorant com n'era, en Damianotti (friki i rainbow a parts iguals) va aportar la llum necessària informant de tan trascendent data.
Canviant de tema, però sense abandonar el frikisme profund, aquest post l'estic escrivint tot camí de casa. Vacances i Primavera Sound'06 en forma de viatge organitzat (4 tios peluts en un pis, bar Manolo, concerts i cigarritos de la risa).
Informacions d'última hora apunten que el pis ha estat parcialment ocupat per una futura churri de Latin King, amb lo qual es procedirà a fer una inspecció de "desarrollo" que decidirà les accions a emprendre. Aquestes variaran entre l'expulsió immediata i la tirada de trastos en tota regla, quedant obertes totes les altres possibilitats en funció dels aconteixements.
5 de la matinada del dia 3 al 4 de febrer, Manresa, dos inconscients són trobats enfilats a una farola. Quins esgarrifosos fets els van conduir a perpetrar tals actes? El cruel atac d'una horda d'amigues-murcielago s'apunta com a principal i, fins el moment, única hipòtesi.
Els dos protagonistes, en un clar estat de shock, no van aportar gaire llum al cas, contestant a totes les preguntes amb belles i perfectament coreografiades indignacions musulmanes al crit de "Afganistan" i "Muerte a Miqui Puig".
El cas ha estat arxivat, tot i que nous fenòmens ocorreguts la nit del 27 al 28 de maig, en la que els mateixos individus es van veure involucrats en un tiroteig i un atropellament, poden ajudar a aclarir el cas.
Després de tres interminables nits d'insomni la recompensa va arribar ahir en forma de copa d'Europa ! Va ser difícil: dues hores de guàrdia per agafar el millor lloc possible, patiment durant 75 minuts de joc, un tio a davant que no va parar de perculejar i, el més difícil, esquivar les ganivetades a traició dels peruans, amb un objectiu clar: els meus preuats òrgans. Total: vaig acabar el partit totalment extenuat; sencer, però extenuat.
A fora plovent i gent llançant-se a la font. Havent sortit victoriós de l'intent de carniceria, una capbussada no hauria estat malament, però fotent un fred de collons com feia vaig decidir mirar-m'ho desde la barrera.
A l'arribar a casa, novament insomni, però ja no de nervis, sinó que una veu a dins meu només feia que cantar: the chaaaampioooons !!!
7 hores només. Aquesta nit, novament, ha estat un infern i el matí no ha estat millor. Un mal de cap inoportú m'ha retingut a casa fins a l'hora de dinar. S'ha d'estar al 100% per la final, el més mínim relaxament por canviar-ho tot.
Ara ja només queda encomanar-se a tots els sants...
Queden 22 hores perque comenci la final, o el que és el mateix, si no hi ha pròrroga, demà a aquesta mateixa hora ja sabrem si som campions o no. El meu pare m'ha trucat per dir-me que serem campions als penals. Jo, personalment, no crec que hi arribi. Bàsicament perque si sóc al bar cap a les 18:30, a un ritme d'una cervesa cada 20-30 minuts, el fet de la pròrroga i sobretot els penals pot esdevenir extenuant, sobretot pel meu fetge. Aquesta última nit, novament, he dormit poc. Avui presento que passarà el mateix però amb el malson dels peruans escuarterant-me per fer-se d'or al mercat negre...
Dos dies només. O el que és pitjor, dues nits. La d'ahir ja va ser força difícil de dormir, llevant-me avui a les 10 per anar a treballar. Està vist que el fet de no tenir jefe presencial produeix un efecte elàstic en les obligacions, intentant agafar sempre l'extrem menys tensat. Veurem aquesta nit com es presenta.
Llàstima que crec que la final no la jugarà...
PS: cada dia tinc més present que la profecia de l'Esku es complirà
Ja només queden 3 dies. Com es refereix en el post del blog del fórceps, l'inici d'una nova era està al caure. Jo, per no perdre el costum, el veuré al bar dels peruans, fent guardia dues hores abans per poder seure davant de la tele i amb una (o vàries) cervesa sueca de qualitat qüestionable a la mà.
PS: esperem que les previsions de l'Esku no es compleixin i els peruans no m'extraiguin els organs amb un "cuchillo jamonero" tot cantant "el condor pasa" després del partit
Diumenge, ja tard, després de un bon cap de setmana en que he tingut la meva primera experiència socialitzadora real desde que vaig arribar a Suècia, gràcies a l'Àlex, un barceloní exiliat a Stockholm desde fa ja sis anys i mig. Vam passar-nos tota la tarda de dissabte en el seu pis (petits com la majoria dels apartaments d'aquesta ciutat) amb els seus amics, compartint cerveses, vivències i vi. Bona gent, sense cap mena de dubtes, i una porta oberta a lo que portava ja gairebé cinc mesos esperant. Una possibilitat veritable d'integració, allò que nosaltres desde casa nostra veiem com una cosa sencilla, però que en la posició contrària te n'adones que no ho és tant, sobretot perquè són més les circumstàncies i no els fets els qui t'hi condueixen. Tot ha coincidit amb l'arribada de la bonança de temperatures i sol que tenim desde fa un parell de setmanes.
Dia 2 de Maig, només un dia després de la fantàstica visita del Gómez i dels dos alemanots, ens trobàvem jo i l'Isma davant de la porta del Cirkus, una sala de festes que sembla més aviat un teatre, a les 19:30h de la tarda, no sigui cas que acabi molt tard i es perturbi la permanent i avorrida calma sueca...
El concert va començar amb els texans Midlake, una proposta de rock oníric molt propera als recentment dissolts Grandaddy, amb varis moments de qualitat i una posada en escena més que correcta. No crec que arribés a una hora el temps que van estar tocant, quan es van obrir els llums i l'escenari es va omplir de gent per fer el canvi d'instruments i d'atrezzo.
Mitja hora llarga van transformar l'escenari en el lloc ideal per fer la festa d'aniversari que sempre ens tenen preparada els Flaming Lips.
L'últim cop que els havia vist va ser fa dos o tres anys, en el festival Wintercase, tot i que la veritable dimensió d'un grup s'ha de medir sempre en les gires pròpies. Així, la gira 2006 es presentava amb més confeti, més serpentines, molts més globus, més figurants i una hora llarga més de concert del que vam poder veure en el Wintercase.
Aquesta gira venia justificada per la publicació del seu nou treball "At war with the mystics", tot i que la presència de cançons noves va brillar per la seva absència, excusant-se en que la majoria de la gent no estaria molt familiaritzada amb les noves peces i preferien que tothom gaudís al màxim del concert.
Així doncs el "Yoshimi battles the pink robots" va ser l'eix principal de tot el concert, juntament amb algunes de les perles del Soft Bulletin ("Race for the Prize" i "Waiting for Superman"). Tampoc hi va faltar la cançó "The spark that bleed", que en Wayne Coyne va escenificar untant-se el front de mermelada per enllaçar-la, premeditadament, amb "She doesn't use jelly".
El pas del temps es va fer notar en que aquest cop no hi havia Teletubbies, com en el Wintercase, però si que hi eren mitja dotzena d'alienigenes, vuit o deu pares Nadal i tot el repertori Marvel, començant pel Capitan America i el Superman i acabant per la Dona Maravelles.
Tot plegat va passar molt ràpid, esdevenint un petit oasi de diversió en l'avorrit oceà suec.
Després de mesos de neu, per fi ha arribat la primavera a l'estepa sueca, així que per celebrar-ho queda inaugurat oficialment aquest trunyi-blog amb un video conmemoratiu.
