Diumenge, ja tard, després de un bon cap de setmana en que he tingut la meva primera experiència socialitzadora real desde que vaig arribar a Suècia, gràcies a l'Àlex, un barceloní exiliat a Stockholm desde fa ja sis anys i mig. Vam passar-nos tota la tarda de dissabte en el seu pis (petits com la majoria dels apartaments d'aquesta ciutat) amb els seus amics, compartint cerveses, vivències i vi.
Bona gent, sense cap mena de dubtes, i una porta oberta a lo que portava ja gairebé cinc mesos esperant. Una possibilitat veritable d'integració, allò que nosaltres desde casa nostra veiem com una cosa sencilla, però que en la posició contrària te n'adones que no ho és tant, sobretot perquè són més les circumstàncies i no els fets els qui t'hi condueixen.
Tot ha coincidit amb l'arribada de la bonança de temperatures i sol que tenim desde fa un parell de setmanes.
Coincidència? Ara mateix penso que no.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada