Dia 2 de Maig, només un dia després de la fantàstica visita del Gómez i dels dos alemanots, ens trobàvem jo i l'Isma davant de la porta del Cirkus, una sala de festes que sembla més aviat un teatre, a les 19:30h de la tarda, no sigui cas que acabi molt tard i es perturbi la permanent i avorrida calma sueca...
El concert va començar amb els texans Midlake, una proposta de rock oníric molt propera als recentment dissolts Grandaddy, amb varis moments de qualitat i una posada en escena més que correcta. No crec que arribés a una hora el temps que van estar tocant, quan es van obrir els llums i l'escenari es va omplir de gent per fer el canvi d'instruments i d'atrezzo.
Mitja hora llarga van transformar l'escenari en el lloc ideal per fer la festa d'aniversari que sempre ens tenen preparada els Flaming Lips.
L'últim cop que els havia vist va ser fa dos o tres anys, en el festival Wintercase, tot i que la veritable dimensió d'un grup s'ha de medir sempre en les gires pròpies. Així, la gira 2006 es presentava amb més confeti, més serpentines, molts més globus, més figurants i una hora llarga més de concert del que vam poder veure en el Wintercase.
Aquesta gira venia justificada per la publicació del seu nou treball "At war with the mystics", tot i que la presència de cançons noves va brillar per la seva absència, excusant-se en que la majoria de la gent no estaria molt familiaritzada amb les noves peces i preferien que tothom gaudís al màxim del concert.
Així doncs el "Yoshimi battles the pink robots" va ser l'eix principal de tot el concert, juntament amb algunes de les perles del Soft Bulletin ("Race for the Prize" i "Waiting for Superman"). Tampoc hi va faltar la cançó "The spark that bleed", que en Wayne Coyne va escenificar untant-se el front de mermelada per enllaçar-la, premeditadament, amb "She doesn't use jelly".
El pas del temps es va fer notar en que aquest cop no hi havia Teletubbies, com en el Wintercase, però si que hi eren mitja dotzena d'alienigenes, vuit o deu pares Nadal i tot el repertori Marvel, començant pel Capitan America i el Superman i acabant per la Dona Maravelles.
Tot plegat va passar molt ràpid, esdevenint un petit oasi de diversió en l'avorrit oceà suec.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada