Primavera Sound'07. Molts grups i molta desconeixença en general. Un dels primers albums desconeguts per mi que ha caigut a les meves mans ha sigut aquest "Everything All The Time" dels Band of Horses (2006). La primera escolta ja és força bona i el disc creix enormement amb les successives. Partint d'una base de rock clàssic i senzill (que no simple!!), es sumen elements d'altres estils, que van des del pop al post-punk a Wicked Gil, una peça que podrien firmar els Interpol.
Band of Horses "The Funeral"
Band of Horses "The Great Salt Lake"
En resum, un disc molt recomanable i un dels noms a col·locar en l'horari del primavera com a imprescindibles.
Ja ha arribat el cap de setmana. Aquesta nit he quedat amb en Mathias, que té tot de colegues que l'han vingut a visitar, amb lo que sortirem a tope i, si la cosa es posa lletja, no ens quedarà més remei que fer un..."duelo de bailes!!"
Fent un impàs en coses importants, com la sèrie de culte Superherois, passem a coses molt més mundanes com el comentari d'una nova banda que ha ocupat les meves oïdes últimament. Es tracta de The Walkmen, un grup de Nova York, que ja conta amb 3 LP, dels quals només he escoltat el segon (Bows and Arrows, 2004). Amb un so molt novayorquès, on les guitarres són clares protagonistes, la veu destaca per la seva melancolia i, com en la cançó 138th Street, la gran influència de Bob Dylan.
La temàtica musical torna al blog. Després de temps sense penjar res, no per falta de temàtica sinó per un excés de mandra, em decideixo a penjar quelcom que no és res més que un parell de videos musicals...
L'agenda musical dels últims mesos ha estat escassa, tot i això no m'ha permès centrar-me amb la (poca) cosa que m'atreia i m'he perdut els concerts de Ron Sexsmith i Sufjan Stevens. La vida és dura.
Avui penjo un parell de videos i un link d'un grup anomenat "Two Gallants", jutgeu vosaltres mateixos, a mi m'han arribat a convencer.
Avui comença la voràgine de visites. Altre cop encadenades, tal i com va passar a l'estiu. Com a aperitiu, avui arriba l'Isma, de tornada a Suècia, just quan el fred de veritat arriba i el dia es va fent més i més curt, cosa que no ajuda a l'estat d'ànim general. Després desfilaran en Damià i en Marc per una banda, i l'Esku i el Claret per un altre. Tot rematant-ho amb la visita de l'Albert i la Laia pel pont de Tots Sants.
Avui tres videos d'obscuritat parella, com la que tenim per aqui als voltants de les 6...
El títol del post és suficientment il·lustratiu per definir els 9 mesos que ja porto en terres sueques. No en el dia a dia, que sovint es fa eternament llarg, però sí en el record, on potser degut a les poques aventures viscudes, el resum es fa inevitablement curt.
Igualment il·lustratius són els videos adjunts, on ambdós protagonistes es fotografien diàriament durant 6 i 8 anys respectivament. Una bonica manera d'escenificar el pas del temps reflectida en un mateix.
Continuant amb la nissaga iniciada fa uns mesos, nou post de videos musicals, aquest com del bo d'en Sufjan Stevens. Degut al retard en el postejat, doncs aquest cop dos videos !!
Sufjan Stevens "Chicago" (Illinoise, 2005)
Només comentar que el dia 7 de novembre actua a Barcelona i, ja que no podré anar-hi, que algú altre ho disfruti ( i si hi va, que postegi un comentari, of course)
Sufjan Stevens "John Wayne Gacy Jr" (Illinoise, 2005)
Tornada de vacances, una mica més de dues setmanes replertes d'episodis etilics i novament un fenòmen intrigant (afegit a la depresió post-vacacional) em fa tornar violentament a la realitat:
Qui es connecta desde Madrid? I des dels altres "mini-puntos"? I la connexió de Mèxic?